«En aquell temps seré Déu
de tots els clans d’Israel
i ells seran el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.
Això diu el Senyor:
En el desert ja em vaig complaure
en el poble escapat de l’espasa;
Israel caminarà
cap al seu lloc de repòs.»
El Senyor se m’aparegué de lluny,
i em deia:
«T’estimo amb un amor etern;
per això t’he atret i et sóc fidel.
Et reedificaré i quedaràs reconstruïda,
nissaga d’Israel.
Tornaràs a prendre els teus tambors
i sortiràs dansant d’alegria.
Tornaràs a plantar vinyes
per les muntanyes de Samaria;
les plantaran i en colliran la verema.
Vindrà un dia que,
a la muntanya d’Efraïm,
els sentinelles cridaran:
“Anem, pugem a Sió,
a trobar el Senyor, el nostre Déu.”
Això diu el Senyor:
Crideu d’alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l’aclamació dient:
“Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d’Israel!”
Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l’extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l’embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d’aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»
Escolteu, nacions,
la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny,
a les illes:
«El qui havia dispersat Israel,
de nou l’aplegarà,
i el guardarà
com un pastor el seu ramat:
el Senyor ha redimit
el poble de Jacob,
l’allibera de les mans dels més forts.
Arriben a les altures de Sió
cridant de goig,
a la llum de l’abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d’aigua,
no patiran mai més d’escassetat.
Llavors dansaran d’alegria les noies,
joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en festa,
els consolaré de les penes
i els alegraré.
Satisfaré els sacerdots
amb el bo i millor de les ofrenes,
i l’abundor de casa meva
saciarà el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.»