La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li:
– El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.
Eliseu li va respondre:
– Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
Ella li va dir:
– Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.
Eliseu li digué:
– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
– Porta’m una altra gerra.
Ell li va respondre:
– No en queda cap més.
I l’oli parà de rajar. Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir:
– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.
Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit:
– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.
Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. Llavors va dir al seu servent Guehazí:
– Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. Eliseu va dir al servent:
– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
Ella va respondre:
– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
Però Eliseu insistia:
– Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
Eliseu va dir:
– Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. Eliseu li digué:
– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.
Ella va respondre:
– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.
El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, va exclamar:
– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
– Porta’l a la seva mare.
El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.