2 Corintis 2:1-10

Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l’alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m’haguessin d’entristir els qui m’havien d’alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l’angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc. Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. Per això us demano que li demostreu el vostre amor, ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot. Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist.