1
ROMANS 2:3-4
Bíblia Evangèlica Catalana
¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles faltes que tu mateix comets, podràs de-fugir el judici de Déu? ¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment?
Compare
Explore ROMANS 2:3-4
2
ROMANS 2:1
Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.
Explore ROMANS 2:1
3
ROMANS 2:11
Perquè Déu no fa accepció de persones.
Explore ROMANS 2:11
4
ROMANS 2:13
Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen.
Explore ROMANS 2:13
5
ROMANS 2:6
que pagarà cadascú segons les seves obres
Explore ROMANS 2:6
6
ROMANS 2:8
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Explore ROMANS 2:8
7
ROMANS 2:5
Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu
Explore ROMANS 2:5
Home
Bible
Plans
Videos