Популярни библейски стихове от GÈNESI 27

Споделяне

Que Déu et doni la rosada del cel i la ufanor de la terra, abundor de blat i de most. Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Que siguis amo dels teus germans i es sotmetin a tu els fills de la teva mare. Qui et maleeixi, maleït sigui; i qui et beneeixi, beneït sigui!”

Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?”

Llavors el seu pare Isaac li digué per resposta: “Heus aquí que viuràs lluny de l’ufa-nor de la terra i de la rosada que baixa del cel. Viuràs de la teva espasa i serviràs al teu germà. Però, a mesura que te n’alliberis, et treuràs el seu jou del teu coll.”

Esaú digué al seu pare: “¿No tens més que una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare meu!” I Esaú esclatà en plors.